La reacció es fa esperar massa
Una vegada més hem començat marcant, tot i que aquesta vegada s’ha cedit el control del joc al mig del camp, en un terreny de joc potser no impracticable, però que se semblava molt al “camp d’entrenament” de dimarts . Tot pintava que la primera part acabaria amb el gol del Santi, però l’àrbitre ha volgut ser el protagonista del matx i ha donat com a vàlid un gol en fora de joc escandalós.
En la segona part s’ha posat la lluita, molta lliuita, i l’empenta que ens havia faltat al principi i certament hem tingut més d’una ocasió per tornar a avançar-nos. A la nit el Juma somiarà amb el remat del córner, que podia haver estat letal, el Miqui en les dues faltes que ha tingut per foradar la porteria, etc.
Empatar a Viaró no és un resultat desastrós, certament, si ho judiquem des de la perspectiva de les possibitats intactes a la taula de la classificació. Però té el regust amarg de veure com podem més i ens hem encallat. Dos empats i una derrota en els tres darrers partits entren en el marc del que anomenarem una crisi. Ara bé, el nostre perill ara és oblidar tot el qui hi ha de positiu: hem acabat la primera volta amb un balanç de 7 partit jugats, amb 3 victòries, dos empats i dues derrotes, quan l’any passat, en tota la temporada només vam aconseguir dues victòries i un empat. Hem fet tres vegades més gols que l’any passat i ens han fet menys d’un terç. Què hauria estat si tinguéssim resolta la porteria? No hi ha dubte que ens trobaríem molt més amunt.
Per tant, cal ser positius i confiar que la progressió continua endavant.La setmana que ve juguem un partit fora de competició –derbi però fora de competició–, una ocasió per millorar algunes disposicions tàctiques, corregir errors i donar minuts als qui en tenen menys habitualment.
Quina pena que el senyor de negre hagi participat activament en el resultat. Potser la superioritat nostra no ha estat contundent, però quan es juga bé al fora de joc, destrossa la defensa que el que no saben posar els davanters, ho posi l’àrbitre.
No hi ha hagut temps de fer l’1×1. I és una llàstima perquè tothom ha merescut una bona nota, per l’entrega i l’esforç-
Capaços del millor… però no durant 80 mintus
No ha pogut ser. Hem tingut a tocar el campionat d’hivern, lideratge en solitari del grup acabant la primera volta. Ningú no s’ho hauria cregut si ens ho diuen al setembre. Ho hem tingut a tocar, però no ha pogut ser. L’actitud competitiva no ha faltat, però un quart d’hora sense concentració ha tirat per terra aquest lideratge. Però s’ha demostrat que podem guanyar qualsevol equip i això és el que intentarem fer en la segona volta. Podem.
Una primera part fantàstica, on s’han posat en pràctica totes les rutines treballades divendres a divendres. El Papiol, que inicialment volia jugar pressionant-nos davant, s’ha hagut d’acular veient la circulació ràpida de la pilota: passava a gran velocitat de les botes del Marc a les del Gabriel, per passar a les del Miqui i tornar a les del Marc. Fantàstic! Un únic espectador ens encoratjava des de la banda, admirat pel joc de l’equip. Hem tingut una altíssima possessió de la pilota i fruit d’aquest domini ha caigut el primer gol del Walter, però podíem haver marcat uns quants més. No hi havia pressa, semblava que a la segona part no ens costaria golejar.
I no. 10 minuts inicials d’escombraria ens han posat amb el marcador en contra. L’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Nosaltres ho hem fet tres cops. Badada defensiva, a partir de la qual la pressa s’ha apoderat de tot l’equip –míster inclòs– quan encara hi havia temps per recuperar la possessió de la primera part. No ha estat així, però el caràcter lluitador ens ha permès somiar fins al darrer minut. Llàstma Cimal 3-4 El Papiol.
- Walter M A MIG GAS Tot i això ha estat el golejador de l’equip per dues vegades. Ha abusat de l’espera de la pilota llarga. És un bon recurs, però no l’únic. Hem d’aconseguir optimitzar el trident ofensiu. Tenim un mes per aconseguir-ho.
- Marc R IRREGULAR En la primera part s’ha atrevit a jugar a primer toc amb la resta de la defensa, però els errors en els gols han pesat molt en la valoració final.
- Marc S DE MOLTÍSSIM A MENYS La primera part ha estat digna de ser filmada i conservada. Ha estat important en la reculada del Papiol cap al seu camp. En la segona no ha conseguit frenar la bogeria dels errors defensius.
- Pau M EQUIVOCAT Ha sortit reiteradament de porteria quan el maleït 17 es disposava a fer la baselina. Però l’error no ha estat només seu. Una bona part provenia de l’error del centre de la defensa.
- Borja F CONSTANT Potser és enganyós valorar un jugador només per les jugades espectaculars i no per la constant participació en el joc de mig camp.
- Santi Sa BREGÓS Maldecap dels centrals contaris, que no s’atreveixen a sortir de la seva posició. Quan el partit no surt bé, haurà d’assumir que convidrà anar a buscar les pilotes i no esperar que pugin.
- Gabriel P MAREJAT Exemplar en l’entrega a l’equip, de venir tot i no estar en forma. Però se li ha notat en els minuts inicials de la segona part. Millor a l’esquerra que a la dreta.
- Jordi V PRÀCTIC Les seves participacions són sòbries i això és un valor. L’èxit màxim del seu joc serà quan parada-passada-moviment sigui un mecanisme automàtic.
- Santi G PRÀCTIC L’eficiència és en el seu cas no intentar més del que se sap. Les jugades a primer toc es coverteixen en un benefici per a la resta de l’equip.
- Juma B ESFORÇAT Ha intentat aplicar el joc del primer toc en l’atac. La nova posició d’interior –més difícil- no ha estat tant reeixida com la d’extrem, però amb temps, tot arribarà.
- Miqui L BÀSIC Ha aconseguit amb la defensa de desestabilitzar la pressió contrària a la primera part amb una rapidíssima circulació de la pilota i ha estat molt actiu en el bombeig de pilotes. L’única llacuna, l’espai entre línies que s’ha generat en alguns dels atacs papiolencs.
- Miquel Ll MURRI En un moment important per a l’equip ha sabut provocar un penal i l’expulsió del porter.
- Luis B IRREGULAR Al costat de talls contundents del joc del Papiol, hi ha hagut alguna errada decisiva en el resultat final.
Trofeu Somontano: 5 partits i cap derrota
L’equip que Cimal ha presentat al trofeu Somontano, amb col·laboració de Foiró ha tingut un bon paper i no ha quedat campió per ben poc. La tanda de penals en una semifinal que s’havia d’haver resolt en els 50 minuts de partit ha evitat la presència a la final. En el partit, jugat sota una intensa pluja, es van tenir nombroses ocasions de marcar i, quan es perdona massa…
La victòria inqüestionable en els tres encontres del grup previ va ser la nostra targeta de visita per a la semifinal i també un anunci per al futur campionat de Fàtima: si amb tantes baixes fem això, quan tinguem l’equip de gala, què passarà?
Resultats:
Pàdua 1-3 Cimal
Montroig 2-3 Cimal
Torla 1-2 Cimal
Semifinal : Tempero 1-1 Cimal (per penals, Tempero finalista)
3r-4t lloc: Montroig 2-2 Cimal (per penals, Cimal tercers)
Afegim-hi finalment que el màxim golejador absolut del campionat ha estat el Walter. No hi ha havia premis individuals. Des d’aquí aprofitem per felicitar-lo i animar-lo a fer altre tant en el pròxim partit contra El Papiol.
